eduCAT1x1

SESSIÓ 10 (24-10-11)

El projecte eduCAT1x1 té com objectiu integrar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els centres educatius. Com a tal, i tenint la seva pròpia estratègia, aprofita els recursos que el Ministeri d'Educació posa a disposició de les comunitats autònomes mitjançant el projecte d'àmbit estatal "Escuela 2.0".   

Al principi pensava que l'1x1 era un canvi, ja que era passar d'un model tradicional a un model més "modern", és a dir, un projecte on s'introduïen nous recursos sense que impliquessin de forma segura una millora de la qualitat del sistema educatiu. Però quan es va començar a parlar a classe, em vaig adonar de que era una innovació però a mitges, ja que ho han deixat en mans dels centres i docents. S'ha implantat un projecte sense el sostén de la vessant pedagògica, i aquest buit l'han hagut d'omplir els professionals de l'educació sense tenir una formació prèvia adequada.

Aquests són alguns dels aspectes pels quals crec que no ha funcionat: 

Perquè no ha funcionat?

- Falta de preparació del professor.

- Molt basat en l'economia. 

- S'ha aplicat massa ràpid i per tant, no s'han planificat be els recursos necessaris.

- Enfocat cap a un aprenentatge individual sense fomentar el col·lectiu.

- S'ha deixat el pes de la innovació als centres i als docents.

- Mateix currículum i sistema escolar.

- No hi ha xarxa pública sobre la reflexió pedagògica. 

Més informació a: http://educat.xtec.cat/


Propostes de millora: 

• Enfocament participatiu.

És un projecte que va dirigit a les escoles, per tant, s’hauria d’analitzar des del punt de vista de l'afectat (alumnes i professors). Fer-los partícips del projecte, no considerar-los passius sinó col·laboradors. Els professors són els experts, els qui exerceixen les diferents pràctiques educatives i haurien de ser ells qui generessin aquesta innovació.

• Canvi en la mentalitat tradicional.

Ha estat una innovació educativa del material didàctic de l’alumne, però s’hauria d’ampliar a una innovació en la forma d’ensenyar-aprendre, ara s’entén com un canvi. Un canvi que els professors veuen del llibre a l’ordinador, però no una nova metodologia d’ensenyar i crear noves pràctiques educatives. Han de prendre consciència de que això els farà millorar la qualitat i l’eficàcia de la seva tasca. La innovació de l’ensenyament significa acompanyament, mediació i coparticipació en la construcció de coneixements. És a dir: un procés planificat, una construcció conjunta, una tasca creativa i una pràctica subjecta l’aprenentatge.

• Xarxes d’intercanvi i reflexió pedagògica.

Un dels obstacles és la posició defensiva del personal docent i la falta de coneixements sobre els processos educatius per part dels pares, funcionaris locals i administratius del camp de l’educació.
 

Haurien de crear cursos on: 

- Oferissin suport i acompanyament didàctic i pedagògic a tot el professorat que participa     en el projecte. 

- Oferissin informació rellevant relacionada amb els aspectes docents i de gestió d'aula amb eines TIC i recursos digitals. Tallers d’elaboració de material i models de disseny didàctic.                                                                                        - Compartir i difondre coneixements i experiències entre tots els docents participants i altres professionals. 

- Crear una comunitat de pràctica orientada a l'aprenentatge entre iguals.
 

Pel que fa a la comunitat de pares i mares: informar-los no tant dels beneficis econòmics que aquest material comporta sinó de com es treballarà a partir d’ara amb els seus fills. I fer veure als nens que el portàtil no és una joguina sinó una eina per aprendre que s’ha de dur a l’escola cada dia i no descuidar-se-la.

• Replantejament/innovació curricular.

Per aconseguir els objectius establerts, es podria plantejar com a estratègia la flexibilitat del currículum, ja sigui a nivell de continguts, temporalització, espais, planificació, avaluació, etc. Donar més autonomia als centres. 

- Que els professors decideixin segons els interessos de la classe. Que intentin comprendre quines són les necessitats dels seus alumnes i els errors existents per poder millorar. Amb unes pautes ja marcades no es pot pensar en millorar. D’aquesta manera s’elevarà la qualitat, s’ampliarà la diversitat i es mantindrà actualitzada l’oferta innovadora. 

- Es podrà adequar l’educació als ritmes, condicions i processos d’aprenentatge dels alumnes. 

- Formació integral de l’estudiant: intel·lectualment, coneixements, habilitats, actituds i valors. 

- Formació col·lectiva i no tant individualitzada.                                                                                                            - Millora del “feedback” entre alumne-professor. Dins i fora l’aula.                                                                              - Major creativitat i marge d’actuació del professorat al realitzar activitats. 

• Instal·lacions elèctriques i informàtiques òptimes. 

- Adaptar les instal·lacions de les aules a l’edat dels nens. Tenir en compte que no són adults i en molts casos no sabran valorar ni tindran la maduresa ni responsabilitat suficient per mantenir en bon estat un material tan valuós com un portàtil. 

- Ús restringit del material. En algunes assignatures treballar sense els ordinadors i PDI per estimular l’escriptura, la manipulació dels llibres de text, les activitats a l’aire lliure i la memòria per evitar l’efecte Google. 

- Tenir present que les operadores no poden donar servei a tantes escoles amb els megues d’ADSL contractats. 

- Desplegament d’antenes wifi amb dubtosa idoneïtat per la radiació que generen. S’hauria de consultar amb experts. 

- Que les escoles tinguin altres recursos per si les antenes pateixen algun tipus d’incident, hi ha talls de connexió o el material queda inutilitzat per averia. 

- Connexió a Internet restringida. Per evitar possibles distraccions, cessar l’entrada a pàgines webs com: facebook, twitter, seriesyonkis, youtube, etc.

Problemàtica del Wi-fi: 

Es mira més pels interessos econòmics que humans? Aquesta és una notícia que va ser publicada fa uns mesos a La Vanguardia. És una entrevista a Agustín Bocos, adbocat ambientalista.  
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20111010/54228364832/no-se-olvide-de-apagar-el-wi-fi-por-la-noche.html

"No se olvide de apagar el Wi-fi por la noche"

¿Por qué hay que retirar el wi-fi de los colegios?
Emiten radiaciones electromagnéticas a una potencia muy elevada; las consecuencias son nocivas para todos, pero en especial para los niños, más vulnerables porque están en pleno desarrollo.

Inglaterra, Francia y Suecia los están retirando.

Sí, de escuelas, museos, bibliotecas y lugares públicos. La tecnología inalámbrica no está revisada por sanidad ni por ningún organismo que nos pueda decir qué potencia emite y cómo se controla esa emisión.

¿Hay estudios?

Existe un informe de acceso público, Bioiniciative, que resume más de 2.000 estudios internacionales. En la resolución del Consejo de Europa de mayo se recogen las conclusiones de este informe: los estudios vinculan la exposición prolongada a radiaciones electromagnéticas con ciertos tumores.

Radiaciones malignas, pero necesarias.

Para conectarse existen otros sistemas que permiten disfrutar de internet a través de la red eléctrica.

¿Qué dice la OMS?

Ha clasificado oficialmente este tipo de radiaciones como posible cancerígeno.

Si sumamos las radiaciones de los wi-fi de un edificio, debemos estar todos fritos.

Mi consejo es utilizar cable. Ya hay estudios que relacionan la hiperactividad, las cefaleas y el mal dormir infantil con estas ondas. ¿Para qué correr riesgos, si existen tecnologías alternativas sin riesgo?

Es el progreso.

En todo caso, hay que apagarlo por la noche, es lo mínimo.

¿Qué le llevó a dedicarse a estos temas?

Hace doce años, junto a un refugio de perros y gatos, en medio del campo, instalaron una antena de telefonía móvil. Me llamaron porque los animales estaban muy nerviosos, se autolesionaban y querían escapar.

¿Ganó el caso?

Sí, no tenían ni permiso. El siguiente caso, hace diez años, fue el del colegio García Quintana de Valladolid, en el que estaba personalmente implicado.

¿Sus hijos?
Sí. Hubo cinco casos de leucemia. Cerca del colegio había un edificio plagado de antenas de telefonía en la azotea. Presentamos un escrito al Ayuntamiento explicando que había estudios que vinculaban la leucemia infantil con la radiación electromagnética. Queríamos saber la potencia de esas antenas.

El alcalde debió de preocuparse.

Se negó a recibirnos, dijo que éramos "unos padres histéricos". Pusimos una querella criminal por una supuesta prevaricación y contra las operadoras por contaminación ambiental. Ganamos, pero una niña murió.

¿Ha ocurrido en otros colegios?

Ahora mismo en un colegio de Pinto, en Madrid, hay varios casos, y en el Dos Hermanas, en Sevilla, hay cuatro casos.

Mala solución tienen, si queremos hablar por teléfono.

Se están investigando tecnologías alternativas de telefonía móvil sin microondas en Japón y EE.UU. Mientras, hay que utilizar el móvil con cautela, con el altavoz o con aparatitos que evitan las radiaciones, porque si te lo pones en el cerebro eres tú la antena.

Empiezan a aparecer casos de hipersensibilidad a las ondas electromagnéticas.

Y ya hay una sentencia que concede una incapacidad por ello, la Seguridad Social va a pagar a esa persona una pensión de por vida. Es el primer caso, pero me temo que va a haber muchos más.

La potencia que emiten estos aparatos ¿está controlada?

España permite 400 microvatios por centímetro cuadrado. Castilla-La Mancha, 0,1 microvatios; Catalunya, 200. En Nueva Zelanda, el nivel permitido es de 0,01, y en Nueva Gales del Sur, Australia, 0,001. Es como decir que en un lugar se puede ir a 200 kilómetros por hora y en otro a 100.000.

¿Y no tienen problemas de cobertura?

No. Entonces, ¿por qué someter a la población a tanta potencia si no se necesita? La normativa española no protege en absoluto a los ciudadanos, los niveles son muy altos, y si quisiéramos saber qué cantidad de radiación estamos recibiendo, sólo lo conseguiríamos poniendo una denuncia.

Uf.

No existe un sistema de control permanente y fiable que permita a los ciudadanos saber en todo momento las radiaciones a las que están expuestos.

Sería necesario.

La contaminación electromagnética se está incrementando a pasos de gigante en muy poco tiempo y no sabemos qué va a pasar, probablemente lo sepamos cuando las consecuencias sean irreversibles. La propia UE está instando a los estados a que reduzcan los niveles. Hoy se estipula que por encima de 0,1 hay peligro de daño sobre la salud.

¿Alguna iniciativa ciudadana?

La Universidad Politécnica de Madrid ha ideado un sistema de control permanente y de acceso libre para todos los ciudadanos de Leganés a través de internet y de una pantalla gigante en el Ayuntamiento.

¿En qué punto está?

Las operadoras pusieron un recurso, y se dictaminó la suspensión cautelar. Yo defiendo a la federación de vecinos, y hemos recurrido. Esperemos que estos sistemas se generalicen, porque los ciudadanos tenemos derecho a saber.